Aquest convent és el segon assentament de la comunitat de monjos carmelites a Peralada. Es va construir a partir de mitjan segle XIV en un solar entre la muralla i el barri jueu, amb el qual es comunicava i del qual en certa manera regulava l’accés i el tancament nocturn, ja que l’obertura de la tanca del call es feia a partir del toc del campanar carmelita.
El monestir fou afectat per la desamortització de Mendizábal el 1835, però poc després va tornar a la propietat dels comtes de Peralada, que l’incorporaren al castell mitjançant la construcció d'un pont neoclàssic sobre la carretera, i el convertiren en seu d’un centre cultural, amb una escola gratuïta per als nens del poble que va ser el germen de La Principal de Peralada, una cobla sardanista considerada una de les millors de Catalunya a la seva època.
Destaquen del convent del Carme el seu claustre gòtic i l’església del segle XIV, també gòtica, amb un sostre de fusta policromada excepcional. Actualment és la seu del conjunt museístic del Castell de Peralada, que integra el Museu del Vidre, amb una de les col·leccions de vidre privades més importants del món; la Biblioteca, amb més de 80.000 volums, 200 incunables i una col·lecció extraordinària de més de 1.000 exemplars d’El Quijote, i el Museu del Vi.
